ANTIGA GRÈCIA

L'Antiga Grècia o Grècia Clàssica és el període de la història de Grècia, que abasta gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent. L'Antiga Grècia és considerada pels historiadors com el fonament de la cultura occidental. La cultura grega va tenir una poderosa influència en l'imperi Romà, el qual en portaria la seva versió a diverses parts d'Europa. La cultura grega és la base de la cultura occidental, sobre la qual ha influït i continua influint, fins i tot en la llengua, la política, els sistemes educatius, la filosofia, la ciència, l'art i l'arquitectura del món modern, estimulant el Renaixement de l'Europa Occidental i durant els ressorgiments neoclàssics dels segles XVIII i XIX a Europa i a Amèrica.
L'Antiga Grècia és un terme utilitzat per referir-se al món de parla grega de l'antiguitat. Es refereix no només a la península geogràfica de la Grècia moderna, sinó també a totes les àrees de la cultura grega que foren colonitzades pels grecs

Es creu que el poble grec va immigrar al sud cap a la península balcànica en diverses onades a finals del tercer mil·lenni aC, la última de les quals seria la invasió dòrica. El període de 1600 al 1100 aC és el període de la civilització micènica, coneguda per la guerres de Troia encapçalades pel rei Agamèmnon, segons els relats èpics d'Homer. El període de 1100 aC al 700 aC. és conegut com l'edat fosca atès que no n'ha sobreviscut cap text primari i molt poques restes arqueològiques. Els texts secundaris i terciaris, com ara les histories d'Herodot, la descripció de Grècia de Pausanies, la biblioteca de Diodor de Sicília i les cròniques de Jerònim, contenen breus cronologies i llistes de reis que governarien durant aquest període. La història de la Grècia Antiga acaba amb la fi del regnat d'Alexandre Magne que moriria el 323 aC. Els esdeveniments subsegüents es descriuen com la Grècia Hel·lenística que terminaria amb la conquesta dels territoris grecs per part de Roma, encara que per altres historiadors, per la seva influència en l'Imperi Romà, acabaria amb l'acceptació del cristianisme com a religió oficial de l'imperi.
Durant el segle VIII aC, Grècia va començar a emergir de l'edat fosca que havia succeït la civilització micènica. L'alfabetisme s'havia perdut i l'escriptura micènica havia estat oblidada. Els grecs, però, van adaptar l'alfabet fenici al grec i van començar a realitzar escrits des del 800 aC. Grècia va ser dividida en petites comunitats autònomes, un patró imposat per la geografia de la península on cada illa, vall i plana és separada dels seus veïns per aigua o muntanyes.
En progressar econòmicament Grècia, la seva població va començar a créixer més enllà de la seva capacitat agrícola en base a les terres de conreu disponibles. D'acord a l'historiador Mogens Herman Hansen la població grega es va incrementar de 700.000 a gairebé 10 milions del 800 al 250 aC. Des del 750 aC, va començar un període de 250 anys d'expansió, en què els grecs van establir colònies en totes direccions. A l'est, la costa egea d'Àsia Menor va ser la primera a ser colonitzada; després seria Xipre i les costes de Tràcia, el mar de Màrmara i la costa sud del mar Negre. Gradualment, la colonització grega a l'est va arribar al territori de la Ucraïna actual. A l'oest les costes d'Albània, Sicília i el sud de la península itàlica van ser colonitzades, així com les costes de França, Còrsega, i el nord-est de la península ibèrica. Al sud es van fundar colònies a Egipte i Líbia. Les ciutats actuals de Siracusa, Nàpols, Marsella i Istanbul van tenir llurs orígens com a ciutats gregues de Siracusa, Neapolis, Massilia i Bizantium.
Al segle VI aC el món grec s'havia convertit en una àrea cultural i lingüística molt més gran que no pas l'àrea geogràfica de la Grècia actual. Les colònies gregues, encara que no eren unides políticament, mantenien enllaços culturals, religiosos i comercials entre elles. Els grecs, a casa seva i a les colònies s'organitzaven com a comunitats independents i les ciutats, les polis, es van convertir en la unitat bàsica de govern grec.

Les característiques úniques de la divisió social de l'Antiga Grècia eren la divisió entre l'home lliure i l'esclau, els papers diferenciats de l'home i la dona, la importància de la religió, i la poca importància del naixement per a basar l'estatus social. La forma de vida dels atensos era comuna a tot el món grec, a diferència del sistema espartà.
[modifica] Estructura social
Només els homes lliures podien ser ciutadans i rebre la protecció completa de la llei a qualsevol ciutat-estat. A la majoria de les ciutats estats, a diferència de Roma, la prominència social no conferia cap dret especial. Per exemple, néixer en una família en particular no portava cap privilegi especial. De vegades, eren les unitats familiars les que controlaven les funcions religioses públiques, però, això no els donava poder de govern. A Atenes la població es dividia en quatre classes socials basades en llur riquesa; les persones podien canviar de classe social si tenien més diners. A Esparta, tots els ciutadans rebien el títol d'"igual" si acabaven llur educació. No obstant això, els reis espartans, caps militars i religiosos, provenien només de dues famílies.
Els esclaus no tenien cap poder ni estatus social. Tenien el dret de tenir una família i comprar propietats, però, no tenien cap dret polític. El 600 aC el concepte d'esclavatge va incloure el concepte de propietat; és a dir, els esclaus podien ser venuts i comprats. Al segle V aC, un terç de la població d'algunes ciutats-estat eren esclaus.
La majoria de les famílies tenien esclaus com a servents o agricultors, fins i tot les famílies pobres en tenien un o dos. Els amos no podien copejar ni matar els seus esclaus. Els amos sovint els prometien la llibertat per fer que treballessin més. A diferència de Roma, els esclaus que eren alliberats no podien ser ciutadans sinó que es mesclaven amb la població d'estrangers.
Les ciutats-estats podien tenir esclaus públics, amb més independència que no pas els esclaus particulars. A Atenes, els esclaus públics s'encarregaven de buscar monedes falses, i els esclaus dels temples eren els servent de les deïtats.

Perseo y Andrómeda

Perseo es el héroe griego que salvó la princesa de Etiopía que iba a ser sacrificada a un monstruo marino para aplacar la ira de los dioses.
Perseo, es uno de los héroes más famosos de la mitologia griega.
Peseo, nacido de Dánae y Zeus, quiso mostrar su valentía defendiendo a su madre de los intentos de seducción del monarca de Serifos, Polidectes. Le ofreció la cabeza de la gongora Medusa, como espectacular ofrenda para la nueva candidata a esposa de pretendiente.
Polidectes insistió en que cumpliera su palabra. Por supuesto, el héroe, con la ayuda de Zeus y Antenea, consiguió matar a la gongora Medusa.
Tras matarla debía entregar su cabeza a Polidectes, pero volando cerca de la costa etíope, vio a Andrómeda. Perseo se acercó y ellos le contaron el porqué de tal situación: Casiopea (la madre), había presumido de la joven que era más bella que las nereidas, quienes se habían quejado a Poseidón, que, enfurecido, envió un monstruo marino a asolar la ciudad. Los sabios dijeron que para calmar la furia del dios los reyes tendrían que entregar la princesa a la bestia.
Perseo hizo un trato con la pareja real: la mano de Andrómeda por acabar con el monstruo. Ceofás y Casiopea aceptaron. Cuando la criatura alzo el cuello medio sumergida en las aguas, con la misma hoz que le habían dado las ninfas para matar a la medusa, le cortó el cuello del bicho que se desangró a los pies de la bella.
Esa noche en la fiesta el rey de Etiopía anunció el matrimonio de Perseo y Andrómeda, sin recordar que la princesa estaba prometida a su hermano Fineo. Éste, entró en cólera y formó en ejercito contra el héroe, y Perseo usó la cabeza de la medusa para vencer a las tropas que quedaron al instante convertidas en piedra.
Casados, Perseo se llevó a Andrómeda consigo a Serifos, dónde tenía que entregar su ofrenda a Hipodamia, la mujer de Polidectes, para que éste dejará de acosar a Dánae. Al mostrar frente a la corte la cabeza de la medusa, todos quedaron también petrificados, terminada su personal odisea, devolvió los instrumentos prestados al Olimpo. Después entregó la cabeza a Antenea.
El hijo de Zeus volvió a Argos para reclamar su trono a Acrisio. Él huyó a Larisa. Perseo también acudió allí, dónde Teutamides celebraba unos juegos fúnebres en honor a su padre. No halló a Acrisio oculto en la multitud, pero al participar en el juego de lanzamiento de disco un viento inesperado dirigió el objeto contra éste y lo mató.
Perseo sabiendo que había matado a Acrisio no quisó gobernar esa tierra y la intercanvió por el reino vecino Tirintos, que era gobernado por su tío. Allí vivió mucho tiempo, tuvo muchos hijos y conquistó varias ciudades más y entre sus logros se dice que formó Persia.
Tras su muerte, Andrómeda fue al cielo por Atenea que la convirtió en constelación al lado de la de su marido Perseo y de su madre Casiopea.

Aplicació del procediment a un edifici històric

DOCUMENTACIÓ GENERAL
1. Nom de l'edifici: Palacio de Knossos
2. Cronologia:
Período Fecha (Todas a.C.)
Prepalacial 2600 - 2000
Primeros palacios 2000 - 1700
Segundo palacios 1700 - 1400
Postpalacial 1400 - 1150

3. Lloc on es troba: A la illa de Creta
4. Materials utilitzats: Pedra, silici, formigó i materials decoratiu com l'or o plata.

ANÀLISI FORMAL
1. Espai exterior: Hi havia un gran pati on es feien assamblees, reunions, profesions i festes
2. Espai interior: Hi havia moltes i petites cambres: les dependències del rei i la reina, el saló del tro emmagatzems, etc. on a cadascuna es feia una cosa diferent.

INTERPRETACIÓ

1. Caràcter de l'edifici: Públic i privat
2. Símbols: El poder de Minos
3. Qui encarregà l'obra? El rei de Creta
4. Quina finalitat tenia? Religiosa i política

La erupción del Vesuvio narrada por un testimonio

La nube se parecía mucho a un pino, porque, después de levantarse en forma de tronco, desplegaba en el aire sus ramas y aparecía unas veces blanco, otras negras o de colores diferentes. La ceniza se hacía cada vez más densa y cálida, llovia tambien piedras calcinadas.

Pompeya

La mayor parte de la gente que habitaba en la ciudad dependía de la agricultura. La fertilidad del suelo permitía la producción de dos cosechas al año. Gracias a los restos arqueológicos y a la literatura de la época sabemos qué tipo de cosechas se cultivaban alrededor de Pompeya.
La fabricación de pan y el garum eran las dos grandes industrias alimenticias. Hay innumerables objetos que nos sirven para documentar perfectamente. El trabajo de elaboración de estos alimentos, almiares, hornos, así como panes calcinados que nos dan una idea de la variedad.
La lana se lavaba en pequeños tinajas donde los esclavos las pisaban sumergiéndolas en una mezcla de tierra, potasio, carbonato sódico y orina.
Para teñir la lana se empleaban tintes minerales o vegetales y los colores se fijaban sumergiendo la tela en vinagre.

Evans en Creta

Aunque los arqueólogos se esfuerzan por hacer de la arqueología una disciplina científica, en todas las investigaciones en las que se desarrolla un trabajo de campo interviene el azar. El histórico hallazgo de las ruinas del palacio de Knossos, en Creta, por Arthur Evans, tuvo mucho azar.
En 1892 conoció a Halbherr, el arqueólogo que organizó toda la investigación arqueològica en Creta. En 1897, Evans consiguió el permiso de excavación. En esta ocasión, sus ideas liberales le sirvieron de ayuda: en el mismo año esalló en Creta una revuelta contra el dominio turco, que llevó en 1898 a la independencia.
A los pocos días, habían hallado 700 tablillas con inscripciones que comparó con las mesopotámicas. Siguió trabajando en su descubrimiento 30 años más.

Descripción del palacio de Knossos

Se accede al complejo arqueólogo desde el oeste. La entrada presenta un amplio patio en el que se encuentran tres cavidades: pozos para ofrendas, cisternas y depósitos. Esta explanada está delimitada por los muros de la fachada considerados como bastones de protección. La entrada occidental debia de ser el acesso principal al palacio.
A partir de la entrada occidental empieza un largo pasillo denominado de las procesiones porque estaba decorado con grandes frescos, con grandes figuras que llevaban ofrendas. Estos frescos se encuentran hoy en el museo de Herakliós.
En el lado oriental del patio se encuentran los sectores o la sala de los nobles hachas, así, llamada a causa del símbolo representado en las paredes junto a grandes escudos en forma de ocho.
En el exterior hay un gran patio con los escalones en dos lados que fue definido por Evans como área para representaciones teatrales.